Be, aquesta setmaneta hem acabat l'any fester, desrpés d'unes jornades que han sigut esgotadores de cap a peus: la Clavariesa ens ha obligat a complir amb tots els actes i això, combinat amb els actes festers i les nits d'esplai, han acabat amb les energies de tota la familia...
Ho hem passat tots molt bés, des del dia de la Vespra fins la Pujà... A la primer foto podeu vore'ns a Maria i a mi desfilant pels carrers de Muro després d'un espectacular xàfec de pluja que afortunadament tan sols va retardar l'eixida uns 10 minutets...
Al dia següent, ja sabeu el primer acte de festes: la Diana, amb molta són però amb molta il·lusió després de tants anys m'enfunde el tratge i en companyia del meu germà ens en pujem a la Plaça l'Esglèsia i a les 7.10h comença la Diana.
Óscar anava una mica "espatllat", tal com podeu vorer a una de les fotos més avall, i és que no s'havia gitat i, clar, el q passa, el Ron amb Cola acaba passant càrrec, je,je...
Però de seguida i només acabar la Diana comencen els actes d'esglèsia i Clavariesses: a les 10:00h passacarrer, missa i mascletà, per segona volta en quatre anys. mireu que bonica anava Bea, encara no se li nota molt la "panxeta".
I per la vesprada i després del dinar de protocol (Clavarieses, Junta i Retors inclosos) l'Entrà, ja veieu que no parem, tot i que nosaltres en este cas ja més tranquils perquè Maria i jo
baixem a la carrossa
Després corrents cap a la Processó, a sopar, prendre's alguna "coseta" ràpidament i a descansar el diumenge tambés fou llarg: Ofrena, Missa, Passeig i Processó super-llarga, ejem, ja comencem a notar el cansament.
Us ensenye més avall unes images del segon dia de la "Trilogia"...
I al mig de tot açò, és clar també varem tenir temps per gaudir, entre d'altres coses de la Fira, ací teniu més images.
Ja sabeu, el tercer dia, el Dia de l'Alardo és un dia més tranquil per als que no hem disparat, una mica més avorrit...
Però no vull acabar sense recordar-me'n d'un personatge destacat per a nosaltres (principalment per a Maria) durant aquestes Festes, no és altre que Gabri, el seu mestre, que eix també a la Filà la Mare de Déu, amb nosaltres i al qual Maria ha dut una mica pel "carrer de l'amargor", però que ell amb molta paciència ha sabut torejar i per això mereix també una xicoteta menció en aquest quadern.
I això és tot, si tot va bé, l'any que ve tornarem a eixir i, en aquest cas, en serem un més, ara tant sòls quedarà convécer a Bea, però això ja és més difícil, hauré d'aner fent "punts" durant tot l'any... Uff, el que m'espera!!
