Hola de nou amics, tot i que ja fa uns mesos d'aquesta aventura, m'abellia contar-vos una xicoteta gesta que, almenys varem intentar un grup d'amics, aficionats, com be sabeu, al senderisme i als reptes personals.
Allà pel mes d'agost de l'any 2008, ens varen plantejar realitzar la ruta Cocentaina-Dénia caminant. No fou fins el mes d'octubre de 2009 quan finalment ens varem decidir a realitzar-la, en un periode de dos dies, amb eixida prevista el dissabte 3 d'octubre i arribada el diumenge dia 4.
Varem ser finalment 5 els aventurers que ens prestarem a realitzar-la: Jose Javier "Pereta", Jose Garcia "Bola", Luis Armero, Victor Tormo i jo, Toni Pellicer.
L'eixida estava prevista per a les 05.00 h de la matinada, però per diverses qüestions no fou fins les 05.45 h quan varem començar a caminar.
Allà pel mes d'agost de l'any 2008, ens varen plantejar realitzar la ruta Cocentaina-Dénia caminant. No fou fins el mes d'octubre de 2009 quan finalment ens varem decidir a realitzar-la, en un periode de dos dies, amb eixida prevista el dissabte 3 d'octubre i arribada el diumenge dia 4.
Varem ser finalment 5 els aventurers que ens prestarem a realitzar-la: Jose Javier "Pereta", Jose Garcia "Bola", Luis Armero, Victor Tormo i jo, Toni Pellicer.
L'eixida estava prevista per a les 05.00 h de la matinada, però per diverses qüestions no fou fins les 05.45 h quan varem començar a caminar.
Després d'un copiós esmorzar al Bar "Les Columnes", continuarem camí i ens disposàrem a creuar fins la Vall de la Gallinera. No obstant, els 22 Km que ja dúiem damunt, començaren a pesar en alguns dels integrants de l'equip, i això que encara quedava dia (i quilòmetres) per davant.
No fou fins les 12.20 aproximadament que no arribarem al primer poble de la Vall, Alpatró, des d'on vàrem agafar la "Ruta dels 8 Pobles", una xicoteta ruta, molt mal marcada que recorre els 8 pobles que formen el municipi de la Vall de Gallinera a través de les seues fonts.
Posteriorment i cap a les 13.30, s'arribà a Benissivà i amb l'hora que era ja tocava una nova paradeta per prendre una cervesseta, hi havia temps per a tot...Els problemes més greus ja comencaren a eixir, després de realitzar, aproximadament 40 quilòmetres.
A continuació prenguerem camí de nou, per intentar arribar a Pego abans de les 18.00 h.
Inicialment, la idea era, com he comentat, fer nit a Pego i al dia següent acabar fins Dénia. Els problemes físics (i també psicològics) començaven a aflorar... Poc després varem arribar a Benirrama i posteriorment a la Font de la Mata on, cap a les 16.00h, varem fer una altra parada, esta vegada per dinar. A la Font de la Mata, ja varem deixar un dels nostres amics, Luis Armero, a qui les bambolles ja li dificultaven molt caminar. Ell quedaria a l'espera d'ésser replegat pel nostre benvolgut amic Paco Sanz "Paco Jones", quin ens va donar tot el suport logístic de l'expedició.
Cap a les 16.35 h emprenguérem de nou marxa per arribar a l'Adsubia on jo ja vaig començar a tenir també seriosos problemes amb les maleïdes bambolles. Fent un gran esforç vaig poder arribar posteriorment fins a Pego, on férem entrada cap a les 18.00 h Victor, Jose, Javi i jo.
I ací ja començaren els típics problemes entre els integrants de l'expedició que qeudaven: per una banda, els més forts (Jose i Javi) volien acabar-la i arribar a Dénia d'una tirada, jo em negava en rondó, donat que els peus no em deixaven ja ni donar una petjada més; per la seua part, el pobre Victor es resignaba i no volia deixar-me tirat (encara q ell no ho deia, tb. començava a tenir problemes). La segona alternativa que es plantejava era la inicial, que no era altra que fer nit a una àrea recreativa de Pego, i a l'endemà acabar els 22 quilòmetres que encara ens quedaven fins Dénia. La última i més dràstica era la de enviar-ho tot a rodar...
Tampoc va faltar una bona torradeta ni uns "mojitos" (o alguna cosa pareguda...) i una bona dormideta al jardí.
